divendres, 19 de maig del 2017

CONCLUSIONS


En el curs d’aquestes pràctiques he pogut observar el treball d’una psicopedagoga en un context real. Ha estat realment interessant ja que, tot i que adquirir una base teòrica durant els estudis de psicopedagogia, és important, per comprendre realment quina és la tasca del psicopedagog.
He fet les pràctiques en un centre en el que es treballa amb l’objectiu que els nens i nenes amb dificultats en lectoescriptura (dislèxia), puguin assolir un nivell funcional en lectoescriptura. Aquesta concreció en el treball m’ha permès aprendre a donar eines emocionals i cognitives en aquest aspecte clau dels aprenentatges.

He pogut observar quin ús tenen algunes proves estandarditzades, que permeten recollir informació per a fer una primera definició del cas.

També he fet recerca sobre recursos d’aquest àmbit. He pogut veure que n’hi ha molts però que s’ha de tenir present quins són els més útils per a cada cas i en cada moment.

Més enllà de les tasques reeducatives, les entrevistes i converses amb les famílies, amb els centres educatius i amb els propis infants són l’altre aspecte imprescindible del que cal tenir molta cura per poder definir i guiar cada cas a cada moment.

Tots els nens i nenes que van a la consulta han fet una evolució positiva. Hi van durant força temps, la majoria fins als inicis de la secundària i tots assoleixen aquest nivell funcional de lectoescriptura a partir d’un treball sistemàtic i divers principalment de la consciència fonològica; i també dels processos psicològics bàsics com l’atenció, la concentració, la memòria. Aquest èxit permet que els infants i joves amb capacitats cognitives bones puguin seguir estudiant i evolucionant en el seu futur acadèmic i professional.

Com a mestra esperes que el futur dels alumnes pugui ser el millor i que trobin el suport i les ajudes necessàries per superar les dificultats i trobar que hi ha nens i nenes que reben l’acompanyament necessari per a que això sigui així m’ha produït una satisfacció molt gran.

Alhora, també penso en el buit que hi ha per cobrir les necessitats de suport i acompanyament tant a les famílies com als infants amb dislèxia i altres dificultats que no es poden permetre pagar un servei privat. Igualment, el Pràcticum m’ha ajudat i ho pot continuar fent, tant a mi com als meus alumnes, a superar reptes en l’ensenyament-aprenentatge de la lectoescriptura. Per això també és bo que la nostra formació professional de docents vagi més enllà, per poder tenir recursos reals de com avançar en la nostra tasca.

Pel que fa al Pràcticum II, em plantejo dues possibilitats que acabaré de concretar aquests dies:
  1. -     El pantejament inicial que he fet és el de poder realitzar una intervenció al centre públic d’infantil i primària en el que treballo en forma d’assessorament curricular, didàctic i metodològic en el vessant de la lectoescriptura.Concretament, es tractaria d’elaborar i planificar una intervenció preventiva per a la detecció de dificultats en lectoescriptura.Aquesta constaria de la creació d’activitats tipus joc, en els nivells de P5-1r, recollida de dades a través d’un seguiment i anàlisi d’aquestes.La psicopedagoga està en contacte amb el centre ja que hi ha alumnes d’aquest que van a la seva consulta. També ha fet algun assessorament en altres ocasions sobre assetjament escolar i dislèxia.
  2. -          L’altre intervenció que m’he proposat és la de l’elaboració de materials per al treball que es realitza al centre en el que he cursat el pràcticum I, des de la innovació  curricular, didàctic i metodològic.
El fet que el centre no sap com organitzarà els recursos humans de l’escola el proper curs, no em garanteixen que sigui possible aquesta intervenció. Espero tenir la confirmació aviat.

La segona opció la trobo interessant ja que em permetrà aprofundir en el treball que ara he vist i continuar la recerca iniciada.


dimecres, 17 de maig del 2017

I.B.- abans de començar la reeducació

L'I.B. és un nen de 7 anys. Estan fent proves per determinar quins aspectes cal treballar més profundament.

Avui continua les proves per poder iniciar el tractament reeducatiu del nen en el punt en el que es trobi.

- Prova fonètica de finals del nivell de finals de 1r.
o   Li pregunta si sap que fa aquí i diu que millorar el que fa a l’escola.
o   Pregunta que és el que li costa i diu medi, llegir i escriure.
o   Prova de perfecció fonètica. La psicopedagoga llegeix paraules sense sentit d’una llista i li diu que les repeteix (ex: angilselitil, antirnudaseto, ratinbelistadur...). Va apuntant a on fa errors.
o   Paraules senzilles canviar vocals. Les ha de repetir i canviar un fonema, primer vocals i després consonants. Ex: sol, canviar la o per una a “sal”.
o   Paraules curtes ha de repetir-les i afegir una “i”
o   Separar els fonemes de les paraules. Ex: rei, r-e-i
- Prova d escriptura:
o   Copiar text en català
- Coherència:
o   Endreçar història a partir de 4 dibuixos (com si fos una auca).
o   L’explica després per escrit.
o   Li fa llegir però no pot, s’encalla.
- Dictat d’un text en català.
- Lectura en veu alta, durant 2 o 3 minuts. Text de 4t de primària. “L’home de les pomes”. La pp va marcant els errors. Pregunta que ha entès i no ho sap. Li diu que no passa res.


Entra la mare a la consulta i s’asseu amb el nen.

Exposa els resultats i la valoració final:

Errors al text lliure.
Velocitat lectora 50-60 paraules per minut.
Ha mostrat força dificultat de consciència fonològica, no té interioritzats els sons amb les grafies. Cal automatització de sons i grafies.
L’anima a veure que a partir d’ara amb calma, aniran treballant i farà millora.


Elaborarà l’informe amb les dades que ha recollit.

Seguiment cas B.-entrevista pares

La B. assisteix a la consulta des del curs passat. Com és habitual, es realitza un seguiment del cas dels diferents agents implicats centre-família-escola.

En el cas de la B., els pares estan una mica preocupats perquè han detectat certa angoixa vers l'escola. Creuen que es deu a l'augment en la quantitat de deures per pressió d’alguns pares i en les dificultats per estructurar, no se’n surt amb els resums que ara han començat a treballar. L'expressió oral troben que és poc acurada i estructurada.

La psicopedagoga planteja descriu la seva percepció de la nena, que és:
  • Emocionalment i actitudinalment, molt participativa.
  • Bona en intel·ligència, que compensa la dificultat en lectoescriptura. Però fa que pateixi més, és més conscient.
  • Mostra resultats de lectoescriptura: lectura de 100 paraules per minut, que seria d'un nivell de finals 3r principis de 4t.
  • Pot ser autònoma però no per a fer resums.
Així doncs, planteja les necessitats d'espai de poder ser ella mateixa i expressar angoixa i reclam. Aquest espai ha de ser a casa.

Fan una definició conjunta del cas i conclouen;
§  Ajustada en raonament relacional, observadora
§  Rapidesa mental
§  Veu que els altres ho fan millor que ella i ella vol ser com la mitja
§  Necessita aprovació de l’adult per inseguretat

Què fer en cada cas:
§  Impulsivitat, cal frenar-la i fer-li acabar les converses
§  Posar paraules quan està neguitosa, un cop ho fa, es tranquil·litza, sovint són coses
quotidianes d’una sortida...que s’emociona. Pot ser un minut, res gaire llarg.
§  La comprensió és més alta que la capacitat que té per expressar-la.
§  Pares pregunten que fan a les sessions i la psicopedagoga els ho explica i els ensenya alguna prova i activitat.

L'objectiu de la reeducació destaquen que és arribar al màxim per tenir més recursos 130-140 paraules per minut. Miren l’evolució a les graelles. Al juny valoraran en funció de com estigui.
L'ortografia natural a inici de curs no era conscient i ara si. Detecta les faltes que en fa només de tant en tant (ex ce i no que) i les sap corregir.
En ortografia arbitrària no la dominarà mai ... v/b, accents, etc... Es comenta que avui dia amb ordinadors passa desapercebut perquè hi ha correctors.
Lectura: atenció a la manca d’hàbit o de gust per la lectura...no és el cas però tenir en comptes de gaudir. És bàsica la motivació. Llegeix còmic i això és bo per estructurar i per pautar visualment.
Els recomana passatemps en vacances, per consciència fonològica. 
Sobre els deures recomana no intervenir si ella no ho pregunta. Si en canvi ajudar-la a planificar i organitzar-se amb l’agenda.

Acaben dient que B. ve molt contenta i que sempre es voldria quedar més estona. L’ambient de calma i escolta la fa sentir bé.



I. i M., 3r i 4t de primària

1a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: Les nenes es coneixen, van juntes a l’escola. Per una d'elles és la primera sessió de reeducació. La psicopedagoga trenca el gel, els hi pregunta que els agrada de l’escola i la nena nova diu mates i que li costa llegir i escriure. Els respon que aquí aprenen a llegir i escriure fent altres coses que no són llegir i escriure. Els diu que la resta de coses no els hi costen gens. Destaca que a la M. li costa parlar i explicar les coses. Pregunta quins temes els costen més parlar, de casa o de l’escola. Les dues diuen que de l’escola. Els demana que canviarien de l’escola; gent, horaris...

TASQUES: 
1.       Targetes de colors amb tot l’abecedari. Aquesta activitat és clau per a poder seguir desenvolupant les activitats que es faran en la reeducació. Cal que associïn els colors a les lletres i distingeixin entre vocals i consonants.
2.       Primer les han de separar per colors i posar la vocal que trobaran a cada pila a sobre. Fan cinc piles.
3.       Han d’endreçar segons l’alfabet en fileres quedant així:
A-B-C-D
E-F-G-H
I-J-K-L-LL-M-N-NY
O-P-Q-R-S-T
U-V-W-X-Y-Z

4.       Piquen un cop per lletra mentre la diuen; ho han de fer d’esquerra a dreta tornant a començar cada filera. Els costa una mica tornar a l’esquerra per començar cada filera.
5.       Dibuixen amb el dit a la taula i els ulls tancats una vocal cadascuna.
6.       Una gira deu cartes a l’altra mentre tanca els ulls, després l’altra ha de dir quines són i les van destapant fins que les han dit totes.
7.       Diuen una filera de lletres cadascuna sense mirar.
8.       En una llibreta els hi ha escrit totes les lletres de l’alfabet desendreçades, les han d’encerclar cadascuna en el color que han fet amb les targetes.
Quan acaben una filera, les escriuen a sota endreçades en el color corresponent. Ho fan tot bé.

En acabar diu que és important que sàpiga que ningú les renya per equivocar-se i no fer bé una cosa.

diumenge, 14 de maig del 2017

Bàses metodològiques per a les reeducacions

En la consulta les activitats que es desenvolupent amb les parelles de treball que fan reeducació es basa en els plantejaments de treball de consciència fonològica, com ara el del Mètode Estil·les. En aquest cas, la clau de la millora d'aquests infants és en l'adquisició de la DECODIFICACIÓ, del reconeixement automàtic de la paraula.


La iniciació a la memòria associativa de so-fonema és bàsica per aquesta millora. Aquest són alguns exemples del treball que es realitza:

Lectura i còpia escrita de paraules algunes sense sentit.




Senyalar en el text la lletra indicaca amb el color amb el que han aprés a relacionar la lletra (en aquest cas la A). A continuació, copiar-la en lletra lligada, després sense mirar i finalment amb els ulls tancats. Aquesta tasca la realitzen amb totes les lletres de l'abecedari i també amb alguns fonemes, per exemple, tx.


Mètode Binding

Mètode Binding, interessant proposta a través d’un grup de recerca de la UB, per millorar els aprenentatges de tots els nens/es en lectoescriptura.


dimarts, 25 d’abril del 2017

DESCRIPCIÓ DEL CENTRE

El centre GP...està situat a una ciutat del Vallès Occidental. La psicopedagoga és alhora psicòloga i comparteix la consulta amb una altra professional.
En aquest centre fa tasques de:
Ø  Orientació a les famílies.
Ø  Puntualment assessorament a centres educatius.
Ø  Diagnòstics a partir d’entrevistes i proves sistematitzades.
Ø  Tractaments:
v  Clínics, “emocionals”.
v  Reeducatius globals; encara que amb base clínica però d’àmbit acadèmic. Es tracten aspectes de:
-           Programa fonològic multisensorial
-           Consciència fonològica (amb lletres i números...)
-           Relació so-grafia
-           Concentració
-           Emocional
-           Atenció
-           Percepció visual
-           Simetria
-           Velocitat lectora
-           ...
És realment important que no es tracta d’un reforç escolar, no es fan deures com succeeix en altres centres, sinó que es fan tractaments reeducatius.
S’incideix el treball amb l’entorn i sinó s’enfoca de manera adaptativa.

PROVES ESTANDARITZADES


A partir del coneixement de cada cas es pot plantejar un camí adequat per a cada cas. És important doncs tenir les dades necessàries per a fer-ho correctament.

Un cop feta la primera entrevista a la família i al nen/a, la psicopedagoga selecciona les proves estandaritzades que són més adequades. Com? Doncs amb els punts febles detectats en els àmbits social, acadèmic, familiar i amb ell/a mateix/a.

PROVES ESTANDARITZADES QUE ES FAN AL CENTRE

OBJECTIU DE LA PROVA
PROVA
DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ
Grau de Q.I.
WISC

Informació sobre la capacitat general del nen/a, el funcionament i les diferents àrees específiques de la intel·ligència: comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball, velocitat de processament (6 a 16 anys). En els casos amb dislèxia, solen puntuar baix en habilitats amb memòria a curt termini i en l’escala verbal també més baix que en la manipulativa.
Cal llegir les preguntes i tenir en compte que és força llarga.
RAVEN

Amidar la intel·ligència a partir de matrius progressives; d’interès per amb escàs ús de component verbal.
TONI-2

Amidament del funcionament intel·lectual a partir de problemes abstractes de tipus gràfic, eliminant la influència del llenguatge i l’habilitat motriu.
WNV

Escala no verbal d’aptitud intel·lectual de Wechsler, sense contingut verbal, amb format de joc, en forma de consignes pictòriques.
Capacitat de percepció
Figura complexa de REY

Test gestàltic que permet examinar les funcions cognitives. Consisteix en copiar primer i reproduir després de memòria, una figura d’estructura complexa. Es pot detectar la possibilitat de trastorns neurològics i cognitius relacionats amb problemes de caràcter perceptiu, motriu o de memòria així com el grau de desenvolupament de l’activitat gràfica.
Molt emprada en nens sobre el nivell de desenvolupament perceptivo-motor, l’atenció i la memòria visual immediata.
Reversal de Edfeldt (simetries)

Mesura la maduresa per a la lectura a partir de la diagnosi de les funcions bàsiques com la percepció visual, l’estructuració espacial, l’orientació esquerra-dreta ... claus per a l’aprenentatge lector. Ho fa a partir de captar simetries, distingir figures idèntiques i simètriques, ... També detecta trastorns de la personalitat.
És ràpid i fàcil de passar.
Dificultats lingüístiques
Consciència fonològica

A partir del mètode M. Estil·les, la psicopedagoga ha elaborat proves per detectar el grau de consciència fonològica adaptades a cada edat. Aquest mètode l’esmento en una altra l’entrada del bloc que anomeno Mètode i Activitats.
Bangor

Detecta la dislèxia valorant els dèficits d’etiquetatge verbal, que creu a causa de la dislèxia.
Totes les tasques tenen un component fonològic (trobar la paraula adequada) que és en el que més fallen els dislèxics (més que no pas orientació esquerra-dreta, discriminació visual, coordinació òculo-manual, etc). 
Es passa en 1-15 minuts.
Proves lectoescriptura

Lectura parant atenció a possibles omissions, inversions, addiccions, repeticions, canvis de línia, manca de ritme, absència de puntuació, accentuació i entonació, pronunciació en alguns fonemes similars (ex: g/j, d/b, p/q, etc.)
Trets de personalitat en l’adolescència
MACI
Test de personalitat per adolescents d’entre 13 i 16 anys. Detecta patrons de personalitats i símptomes clínics a partir de l’abordatge de problemes, preocupacions i situacions específiques que han d’afrontar els adolescents. És força breu de passar.
Àmbit afectiu i social.
HTP

Prova projectiva anomenada “test de la casa/arbre/persona”. És un test projectiu basat en la tècnica gràfica del dibuix d’aquests tres elements primer per separat i després junts. Amb aquests es fa una avaluació global de la personalitat de la persona, l’estat d’ànim, l’emocional, etc. És una forma d’analitzar com ens veiem a nosaltres mateixos a través d’una autoimatge.
Dibuix de la família (Corman)

De la mateixa naturalesa que l’anterior però amb el dibuix de la família. Es dóna la consigna al nen de dibuixar “una família”. S’estudien les característiques generals del dibuix, les valoritzacions i desvaloritzacions dels personatges, els components jeràrquics, etc. Aporta informació sobre la vivència de les relacions familiars en el nen. És una tècnica projectiva de diagnòstic de l’afectivitat infantil que facilita l’exploració de les vivències conflictives del nen.
Detecció de TDA-H
Escala de Conners

Escala o test de Conners per a detectar un possible dèficit d’atenció amb hiperactivitat segons tres tipus de símptomes: desatenció, hiperactivitat i impulsivitat (DSM-IV; APA, 1995). Es basa en preguntes a l’entorn (família i escola) sobre aspectes com: hiperactivitat, problemes de conducta, d’aprenentatge, ansietat, etc.
Edah

Avaluació breu d’infants d’entre 6 i 12 anys. També en forma de test que ha de respondre el professorat, s’obtenen puntuacions en 4 escales sobre: hiperactivitat, dèficit d’atenció, hiperactivitat amb dèficit d’atenció i trastorn de conducta.

Els aspectes que avalua la psicopedagoga en cada cas garanteixen un diagnòstic precís, ja que té en compte a més de les dificultats lingüístiques i cognitives, altres dificultats com l’atenció i la concentració. Alhora, el treball en xarxa amb les escoles de la població també permet establir una bona valoració amb la relació aptitud i èxit dels alumnes, ja que coneix el funcionament i el nivell de treball dels centres educatius.  (J. Morais; 1994)

Recerca en eines per millorar capacitats

Més recerca en l'àmbit de l'enginyeria informàtica amb un disseny de video jocs per a la millora de joves amb dislèxia.
https://www.uvic.cat/noticies/un-doctorand-basc-que-dissenya-una-eina-per-ajudar-a-joves-amb-dislexia-fa-una-estada-de

dimecres, 12 d’abril del 2017

Estructuració de les sessions

Les sessions reeducatives són plantejades sobre diferents aspectes:
  1. Agrupament en parelles de treball segons els següents criteris: personalitat, edat i treball de lectoescriptura. Aquest aspecte dona riquesa a la intervenció. No és un encarament directe amb la reeducació sinó que l'aspecte relacional i el vincle personal és un alicient bàsic per a que assisteixin contents.
  2. Temporalització: són sessions normalment setmanals o quinzenals d'una hora o 3/4 d'hora.
  3. Estructura:
Treball emocional: saber com els ha anat el cap de setmana i la setmana; preguntes reconduïdes cap a diferents entorns, sobre el tema que treuen, ho recondueix... si passa a l’institut o a casa... Són preguntes de vegades exploratòries, per detectar l'estat emocional social i en relació als aprenentatges.

Situació en el temps: quin és el número de dia de la propera sessió que es veuran.

Activitats i proves de lectoescriptura. Algunes d’elles són:

  • Lectura en silenci i preguntes sobre el text amb resposta de verdader o fals
  • Dictats: llegeix una vegada i a la segona vegada han de repassar-lo. La psicopoedagoga escriu bé les paraules a sobre de les errades. Ells les llegeixen. Després les lletregen en veu alta i amb els ulls tancats
  • Velocitat lectora
  • Llistat-graella de paraules-fonema que memoritzen, avança segons nivell-edat
  • Còpia de textos i revisió, amb dibuix i preguntes sobre el text, en relació a les emocions, al raonament lògic.
  • Targetes per relacionar i memoritzar paraula/es-fonema 

  1. Jocs d’atenció, concentració, memòria
    o “Llaves de aprendizaje” o “Learning Wrap-Ups” de la casa ARCO, jocs de matemàtiques (operacions: multiplicacions o divisions), concentració, les hores del rellotge i les lletres?. Són unes fitxes en forma de claus que tenen un cordill. Han de fer el camí amb el cordill per marcar les respostes correctes. Darrera cada clau hi ha una marca amb el camí correcte.
    o   Jocs de taula: Pensamino, Maxi Mosaic 2.

Quan venen a la consulta?

A la consulta solen venir famílies a les que el centre educatiu ha advertit que el seu fill/a té dificultat en els aprenentatges. En aquests casos només uns pocs tenen evidències de que pot ser específicament dislèxia. Això és degut provablement per l'edat dels infants. L'aprenentatge de la lectoescriptura que habitualment s'inicia en l'etapa del segon cicle d'infantil pot donar pistes dels problemes específics que pugui tenir del nen/a per aprendre a llegir.
En els casos de nens/es de cicle mitjà o finals del cicle inicial de primària solen tenir més clar que podría ser aquesta la dificultat. 

Hi ha un cas d'un nen I.B., que ha estat anys fent reeducació i actualment ja disposa d'un domini lector molt correcte, que quan anava a P5 i s'adonava que no podia arribar llegir com començaven a fer-ho els seus companys (ja que intel·lectual i madurativament era un nen molt viu), va demanar als Reis com a únic regal poder aprendre les lletres i llegir!

Les consultes que reben al centre deixen evidenciat com n'és d'important la detecció primerenca d'aquestes dificultats als centres educatius. En la consulta, en bastants casos la psicopedagoga actua en un pla correctiu. D'altres, en detectar signes d'alerta, estableix un seguiment de l'evolució de l'infant en els aprenentatges amb visites puntuals; fent així una acció preventiva en els casos que pot ser necessari.

Alhora, alguns centres educatius demanen el seu assessorament per a que puguin arribar a un grau més alt de prevenció fent una detecció "a temps", abans que la criatura caigui en la desmotivació i en pensar que ell/a no poden assolir els reptes escolars. Qüestió que passa sovint, ja que no tots els nens/es tenen tan clar quines són les seves dificultats com I.B. o si més no, no les saben o poden expressar amb tanta claredat.

dimarts, 11 d’abril del 2017

En D.R., aprenentatges socials i signes d'alerta en dislèxia

Avui, 21 de mar, han vingut a la consulta els pares del D. R. amb el nen. Té uns 7 anys. Venen a la consulta per què creuen que a l'escola és "maltractat" ja que no és un nen agressiu i no es defensa. Alhora, estan realitzant un tractament en un altre centre i tenen dubtes sobre si és l'adequat.
Van fer algunes visites quan el nen tenia 3 anys. En aquell moment es parlava de la possibilitat de que en D.R. fos un nen amb TA (trastorn de l'espectre autista), però es decantaven més aviat pel TDAH. És un nen adoptat.
Segons la família, des d'aleshores sembla que tant les relacions socials fora de l'escola, com el llenguatge s'han desenvolupat amb força normalitat.

La psicopedagoga enceta dos punts sobre els que va conduint la conversa i sobre els que assessora:
  • Àmbit dels aprenentatges. El nivell de la lectoescriptura ha millorat darrerament, tot i això li costa copiar paraules, separar lletres i paraules, les seqüències i el control espaial; també recordar números (consciència fonològica). La psicopedagoga destaca que hi ha signes d'alerta cap a una possible dislèxia sobre els que han d'estar al cas. Té molt poca autonomia en els hàbits. A l'escola els aconsella que parlin amb la tutora per a una possible adaptació de moment, mentre li costi seguir les tasques i fins que vegin que succeeix per tal d'evitar angoixes i rebuig o desconnexió de les tasques.
  • Àmbit psicosocial. La psicopedagoga parla de la importància de la percepció personal del nen. Els pares expliquen jocs agressius del pati en els que es donen "atacs" contra ell i en els que ell no es defensa, simplement "deixa fer" el que volen els seus companys li molesti o no. En aquest punt, recomana que l'escola intervingui i sobretot, que el D.R. ha d'adquirir eines de protecció. L'explicar-ho als pares és una però també s'ha "d'entrenar" a relacionar-se amb els altres, però que en una consulta no es pot gestionar la realitat. Els recomana anar a l'esplai del poble, ja que a diferència de les estones de pati, és una estona d'esbarjo en la que hi ha control i regulació de les relacions a través dels monitors. Aquest aspecte també em fa rumiar com a mestra sobre la gestió del temps lliure dels alumnes.
Aquest assessorament em fa pensar especialment en un aspecte clau en la tasca del psicopedagog; el tenir present, la realitat dels diferents contextos d'un nen. Les dificultats habituals ens els patis de les escoles, la comunicació entre família i infant, les tasques que fan altres contextos educatius no formals com els esplais...Tota aquesta xarxa de relacions i els seus agents defineix l'entorn i els aprenentatges socials d'un. Tots ells poden col·laborar i influïr positiva o negativament en els seu desenvolupament. M'ha encantat la definició i alhora sol·lució SOCIAL del problema del D.R. que ha fet la psicopedagoga; amb una resposta diria "natural", d'adquirir experiències vitals en altres entorns per tal d'aprendre en les relacions humanes.

B. i V. 5è cicle superior de primària

1a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: La B. i el V. parlen del cap de setmana. També del que han fet a l'escola.
Els dos es veuen nens/es molt inquiets motriument i la B. també verbalment.

TASQUES: s'alternen les tasques.
  1. Trien començar entre un dictat o un text lliures. 
  2. Dibuix sobre el text lliure o lectura en veu alta.
  3. Endreçar una història de 7 imatges. Explicar-la oralment i escriure-la breument.
  4. Comiat, la psicopedagoga pregunta quin número i quin dia serà el proper de la propera sessió.

2a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: Parlen sobre les colònies i la mestra tutora del V. També del que aprenen a l'escola, cercant experiències positives, com ara el que han aprés a medi.

TASQUES: 
  1. Trien entre varis jocs “Llaves de aprendizaje” o “Learning Wrap-Ups”. La B. tria un joc de claus d'aprenentatge de de les hores, li fa por el de multiplicar ja que diu que li costa. El V. en fa un de multiplicacions i un altre de divisions molt bé.
  2. Dictat o text lliure segons han fet en la sessió anterior.
  3. Comiat concretant la data de la propera sessió.

3a OBSERVACIÓ


VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: pregunta directa sobre si a casa tenen discussions amb algú. En el treball amb els diferents agents, la psicopedagoga sap que amb la B., darrerament li costa seguir amb atenció les tasques, sembla que a casa se'n desenten una mica, se n'amaga. La B. comença la 1a activitat negativa, diu que no se'n sortirà. La psicopedagoga insisteix en que a ella només li costa la lectoescriptura i que té una gran capacitat per a tot lo altre. La B. esmenta que a l'escola li fan fer lectura en veu alta i que no li agrada gens.

TASQUES: 
  1. Proves:
  • Comprensió lectora: lectura en veu baixa de nivell de 4t de primària sobre la que ha de respondre a preguntes de verdader o fals.
  • Dictat
  • Lectura en veu alta.
L'aspecte emocional en aquesta sessió ha estat important per destapar el neguit de la B. i que la psicopedagoga parli amb el centre per a que n'estiguin al cas.

4a OBSERVACIÓ


VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: concert en el que actuen a un Auditori.

TASQUES: 
  1. Consciència fonològica: amb les targetes de fonema-paraula/es, les barregen cap per avall i les han d'ajuntar en grups, segons la similitud sonora. Després, amb cronòmetre, han de dir cadascun les paraules associades a cada carta (lletra).
  2. Text en anglès en el que han de marcar la lletra indicada (exemple a observacions generals)

La parella és realment important, la tasca enlloc de ser una activitat esdevé un joc.






J. i P. - 4t, cicle mitjà de primària

1a OBSERVACIÓ, 

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: parlen sobre activitats del cap de setmana, comencen molt contents. 

TASQUES: 
  1. Automatisme de so-grafia: recordar la paraula associada a un fonema-lletra amb les targetes. Cadascú en fa dues seguides. No es cronometra, però si els hi costa poden demanar alguna pista al company. En fan unes 1 cadascun.
  2. Identificar grafia, atenció: trobar lletres en un text en francès o en anglès i marcar-les en color.
  3. Els demana la data de la propera visita.

2a OBSERVACIÓ, 

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: parlen sobre activitats a l'escola, la J. especialment d'una de plàstica de la que n'està orgullosa.

TASQUES: 
  1. Trien entre còpia o text lliure. La B. text lliure, el P. còpia.
  2. Claus d'aprenentatge.
  3. Data de la propera sessió.

3a OBSERVACIÓ, 

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: parlen de l'escola, del que els agrada i el que no. El P. es mostra força tranquil, però insegur. La J., encara que d'aparença més segura, es neguiteja.

TASQUES: 
  1. Han de fer el que no van fer la sessió anterior, text lliure o còpia.
  2. Comprensió: trien la següent activitat, que serà lectura d'un text i respondre preguntes.
  3. Data de la propera sessió.

4a OBSERVACIÓ, 

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: conversa sobre les relacions amb les amistats.

TASQUES: 
  1. Lectura ràpida de síl·labes. La psicopedagoga té una gran quantitat de targetes petites en les que hi ha paraules o síl·labes de tres lletres (ex: ple, vol, ble, etc.). Les han d'anar llegint ràpid, una cadascun. Es queden les que encerten, les que no tornen a la mà de la psicopeadagoga.
  2. Identificació visual d'una grafia. Amb les targetes anteriors, han d'aparellar les que siguin iguals.
  3. Dictat.
  4. Data de la propera sessió.




C.C. i S.F. cicle superior de primària

1a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: conversa sobre activitats del cap de setmana.

TASQUES: 
  1. Automatisme so-grafia: a través d'una graella en les que hi ha una lletra a cada casella, han de dibuixar les imatges de les paraules que estàn a les targetes. És una activitat d'associació i memòria.
  2. Copiar un dibuix a colors en una quadrícula, a escollir-ne un d'entre diversos dibuixos. Cal que segueixin un ordre en elaborar-lo, de dalt-abaix i d'esquerra-dreta, tal i com escrivim. Es treballa doncs el sentit del traç, l'organització espaial, l'atenció i la concentració.
  3. Data de la propera sessió.

2a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: 

TASQUES: 
  1. Prova comprensió i velocitat lectora. La psicopedagoga els dona un text que han de llegir en silenci amb el cronòmetre. Quan acaba el para i els fa unes preguntes sobre la comprensió del text.
  2. Joc de "Qui és qui?"
  3. Data de la propera sessió.

3a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: aprofitant la lectura dels textos, la psicopedagoga demana si a ells els passa com al dinosauri que no té amics.

TASQUES: 
  1. Prova de velocitat lectora individual. Els textos són "El Capità Pernil" i "El petit dinosauri". Amb cronòmetre. La psicopedagoga va marcant en la seva còpia del text els errors que fa cadascun. Ex: manca de pausa entre algunes paraules, omissions. Després els demana que repeteixin allà a on s'han equivocat. 
  2. Comprensió sobre el que han llegit, els demana l'argument breument.
  3. Mentre un fa prova l'altre copia un text.
  4. Joc d'emparellar animals.

4a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: conversa sobre activitats del cap de setmana.

TASQUES: 
  1. Prova: dictat. 
  2. Pintar les vocals en un full de còmic, cada vocal d'un color segons tenen aprés amb l'abecedari de colors.
  3. Joc a triar, demanen Memory Tàctil. En una bossa amb peces amb la mateixa forma però amb tactes diferents, han de trobar la parella ficant la ma a la bossa. Mentre un busca l’altre compta fins a 10

5a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: conversa sobre activitats del cap de setmana.

TASQUES: 

  1. Repassen les paraules de les targes de consciència fonològica. No cronometrades. A la C.C. li costa fora recordar les paraules amb la C ja que cirera i copa són fonèticament diferents.
  2. Text sense separar paraules, amb dos colors, han d'anar pintant cada paraula d'un color diferent de la del costat.
  3. Joc de fer un mosaïc.