CONCLUSIONS

En el curs d’aquestes pràctiques he pogut observar el treball d’una psicopedagoga en un context real. Ha estat realment interessant ja que, tot i que adquirir una base teòrica durant els estudis de psicopedagogia, és important, per comprendre realment quina és la tasca del psicopedagog.

He fet les pràctiques en un centre en el que es treballa amb l’objectiu que els nens i nenes amb dificultats en lectoescriptura (dislèxia), puguin assolir un nivell funcional en lectoescriptura. Aquesta concreció en el treball m’ha permès aprendre a donar eines emocionals i cognitives en aquest aspecte clau dels aprenentatges.

He pogut observar quin ús tenen algunes proves estandarditzades, que permeten recollir informació per a fer una primera definició del cas.

També he fet recerca sobre recursos d’aquest àmbit. He pogut veure que n’hi ha molts però que s’ha de tenir present quins són els més útils per a cada cas i en cada moment.

Més enllà de les tasques reeducatives, les entrevistes i converses amb les famílies, amb els centres educatius i amb els propis infants són l’altre aspecte imprescindible del que cal tenir molta cura per poder definir i guiar cada cas a cada moment.

Tots els nens i nenes que van a la consulta han fet una evolució positiva. Hi van durant força temps, la majoria fins als inicis de la secundària i tots assoleixen aquest nivell funcional de lectoescriptura a partir d’un treball sistemàtic i divers principalment de la consciència fonològica; i també dels processos psicològics bàsics com l’atenció, la concentració, la memòria. Aquest èxit permet que els infants i joves amb capacitats cognitives bones puguin seguir estudiant i evolucionant en el seu futur acadèmic i professional.

Com a mestra esperes que el futur dels alumnes pugui ser el millor i que trobin el suport i les ajudes necessàries per superar les dificultats i trobar que hi ha nens i nenes que reben l’acompanyament necessari per a que això sigui així m’ha produït una satisfacció molt gran.

Alhora, també penso en el buit que hi ha per cobrir les necessitats de suport i acompanyament tant a les famílies com als infants amb dislèxia i altres dificultats que no es poden permetre pagar un servei privat. Igualment, el Pràcticum m’ha ajudat i ho pot continuar fent, tant a mi com als meus alumnes, a superar reptes en l’ensenyament-aprenentatge de la lectoescriptura. Per això també és bo que la nostra formació professional de docents vagi més enllà, per poder tenir recursos reals de com avançar en la nostra tasca.

Pel que fa al Pràcticum II, em plantejo dues possibilitats que acabaré de concretar aquests dies:

1. -     El pantejament inicial que he fet és el de poder realitzar una intervenció al centre públic d’infantil i primària en el que treballo en forma d’assessorament curricular, didàctic i metodològic en el vessant de la lectoescriptura.Concretament, es tractaria d’elaborar i planificar una intervenció preventiva per a la detecció de dificultats en lectoescriptura.Aquesta constaria de la creació d’activitats tipus joc, en els nivells de P5-1r, recollida de dades a través d’un seguiment i anàlisi d’aquestes.La psicopedagoga està en contacte amb el centre ja que hi ha alumnes d’aquest que van a la seva consulta. També ha fet algun assessorament en altres ocasions sobre assetjament escolar i dislèxia.
2. -          L’altre intervenció que m’he proposat és la de l’elaboració de materials per al treball que es realitza al centre en el que he cursat el pràcticum I, des de la innovació  curricular, didàctic i metodològic.

El fet que el centre no sap com organitzarà els recursos humans de l’escola el proper curs, no em garanteixen que sigui possible aquesta intervenció. Espero tenir la confirmació aviat.

La segona opció la trobo interessant ja que em permetrà aprofundir en el treball que ara he vist i continuar la recerca iniciada.