En D.R., aprenentatges socials i signes d'alerta en dislèxia

Avui, 21 de mar, han vingut a la consulta els pares del D. R. amb el nen. Té uns 7 anys. Venen a la consulta per què creuen que a l'escola és "maltractat" ja que no és un nen agressiu i no es defensa. Alhora, estan realitzant un tractament en un altre centre i tenen dubtes sobre si és l'adequat.

Van fer algunes visites quan el nen tenia 3 anys. En aquell moment es parlava de la possibilitat de que en D.R. fos un nen amb TA (trastorn de l'espectre autista), però es decantaven més aviat pel TDAH. És un nen adoptat.
Segons la família, des d'aleshores sembla que tant les relacions socials fora de l'escola, com el llenguatge s'han desenvolupat amb força normalitat.

La psicopedagoga enceta dos punts sobre els que va conduint la conversa i sobre els que assessora:

• Àmbit dels aprenentatges. El nivell de la lectoescriptura ha millorat darrerament, tot i això li costa copiar paraules, separar lletres i paraules, les seqüències i el control espaial; també recordar números (consciència fonològica). La psicopedagoga destaca que hi ha signes d'alerta cap a una possible dislèxia sobre els que han d'estar al cas. Té molt poca autonomia en els hàbits. A l'escola els aconsella que parlin amb la tutora per a una possible adaptació de moment, mentre li costi seguir les tasques i fins que vegin que succeeix per tal d'evitar angoixes i rebuig o desconnexió de les tasques.

• Àmbit psicosocial. La psicopedagoga parla de la importància de la percepció personal del nen. Els pares expliquen jocs agressius del pati en els que es donen "atacs" contra ell i en els que ell no es defensa, simplement "deixa fer" el que volen els seus companys li molesti o no. En aquest punt, recomana que l'escola intervingui i sobretot, que el D.R. ha d'adquirir eines de protecció. L'explicar-ho als pares és una però també s'ha "d'entrenar" a relacionar-se amb els altres, però que en una consulta no es pot gestionar la realitat. Els recomana anar a l'esplai del poble, ja que a diferència de les estones de pati, és una estona d'esbarjo en la que hi ha control i regulació de les relacions a través dels monitors. Aquest aspecte també em fa rumiar com a mestra sobre la gestió del temps lliure dels alumnes.

Aquest assessorament em fa pensar especialment en un aspecte clau en la tasca del psicopedagog; el tenir present, la realitat dels diferents contextos d'un nen. Les dificultats habituals ens els patis de les escoles, la comunicació entre família i infant, les tasques que fan altres contextos educatius no formals com els esplais...Tota aquesta xarxa de relacions i els seus agents defineix l'entorn i els aprenentatges socials d'un. Tots ells poden col·laborar i influïr positiva o negativament en els seu desenvolupament. M'ha encantat la definició i alhora sol·lució SOCIAL del problema del D.R. que ha fet la psicopedagoga; amb una resposta diria "natural", d'adquirir experiències vitals en altres entorns per tal d'aprendre en les relacions humanes.